Aquest any, en el marc de la Universitat Oberta d’Estiu s’ofereixen quatre cursos que tenen relació amb la traducció. Aquests cursos són d’1 crèdit ECTS i es fan al juliol. Els cursos són a distància. A continuació us faig un petit resum dels cursos, teniu informació sobre tots els cursos que s’ofereixen en aquest enllaç.
Traducció assistida amb OmegaT
El traductor, en la tasca diària, ha de consultar un gran nombre de fonts: diccionaris, glossaris terminològics, etc. També ha de traduir sovint oracions molt semblants a oracions ja traduïdes anteriorment (en el mateix text o en d’altres traduïts anteriorment). També ha de traduir textos de diferents formats amb la necessitat d’obrir-los en diferents editors. Per sort, hi ha un grup d’eines anomenades genèricament eines de traducció assistida que faciliten i automatitzen aquestes tasques. En aquest curs s’aprenen les funcions bàsiques de l’eina de traducció assistida de programari lliure OmegaT. Aquesta eina s’està convertint en el principal referent d’eines de traducció assistida de programari lliure.
Localització de videojocs
Els darrers anys, el món digital ha viscut un avenç sense precedents i actualment no és estrany que els traductors es trobin amb encàrrecs de traducció que superen les fronteres del text i incorporen elements audiovisuals que també han de ser traduïts. L’objectiu d’aquest curs és dotar els estudiants d’una perspectiva general sobre l’àmbit del programari d’entreteniment, fer-los partícips del procés d’adaptació d’un videojoc i mostrar, mitjançant exemples i pràctiques concretes, l’àmplia varietat de textos i tècniques que ha de dominar per a enfrontar-se a un encàrrec d’aquest tipus. A més, s’abordaran temes complementaris com el control de qualitat i les possibilitats de trebal
Traduir de l’anglès: problemes recurrents
Un dels reptes més importants amb què s’enfronta la lingüística aplicada a la traducció és la resolució eficaç de la gran varietat de problemes lingüístics que sorgeixen, per exemple, a l’hora de traduir una llengua germànica com l’anglès a una llengua romànica com el català.
En aquest curs s’analitzarà com la tipologia lingüística determina la construcció del discurs: concretament, veurem que els parlants anglesos no construeixen el discurs de la mateixa manera que ho fan els de parla romànica, perquè la tipologia lingüística a què pertanyen les llengües germàniques i les romàniques és diferent. En aquest curs s’estudiarà aquest “determinisme lingüístic” a partir de la comparació de textos anglesos amb les traduccions al català o al castellà corresponents.
Llenguatge jurídic català
El llenguatge jurídic es pot definir com la varietat funcional de la llengua que s’usa en els textos del camp conceptual del dret. Així, és llenguatge jurídic el de les resolucions, de les lleis, dels documents administratius o els de la pràctica administrativa, entre d’altres.
La configuració del llenguatge jurídic català ha estat marcada per dos factors essencials. D’una banda, per la importància de la tradició del llenguatge administratiu, que no és recent sinó que es remunta al segle XII i que ha tingut continuïtat des de llavors (amb més o menys intensitat segons els moments històrics). D’altra banda, per la influència de les propostes de modernització del llenguatge de l’Administració, a partir de moviments de renovació de la redacció com ara la llegibilitat i el llenguatge planer.
Aquesta varietat de llengua presenta trets específics que la diferencien d’altres varietats lingüístiques temàtiques. Habitualment el llenguatge jurídic es defineix pels comunicants que intervenen en la comunicació, pel nivell de formalitat que presenten els textos, pel canal de comunicació, per la finalitat dels textos, entre d’altres, i es caracteritza per una presència de lèxic específic, per uns usos sintàctics peculiars i per uns textos altament formalitzats.
Redactar un text jurídic és un procés complex que exigeix disposar, com a mínim, de tres tipus de coneixements diferents: coneixements conceptuals, o del camp del dret; coneixements lingüístics, o del funcionament del codi de la llengua catalana; i coneixements pragmàtics, o d’adequació del text a situacions comunicatives prèviament establertes. Tot i que la qualitat lingüística dels textos actuals millora cada dia, encara és habitual trobar-hi inadequacions (i fins i tot errors) relacionats amb la redacció de la frase i amb el lèxic, habitualment per influència del castellà, però també de l’anglès o del francès. Per esmenar aquestes inadequacions habituals, la llengua catalana disposa de recursos molt valuosos per a l’aprenentatge de llenguatge jurídic. Entre els diversos recursos, ocupen un espai important els materials en línia.
L’objectiu d’aquest curs és conèixer les característiques principals del llenguatge jurídic català i les estratègies de composició del text escrit, aplicables a la redacció de textos jurídics, que permeten elaborar, traduir i revisar amb adequació i correcció els textos propis d’aquest àmbit d’especialitat. Així mateix, ocuparà un espai important el coneixement d’eines i de recursos útils per a redactar, traduir i revisar textos jurídics en català.
